“Els
papers que Josep M.
Codina ens presenta,
subtils i plens de
lirisme,
reflecteixen les
seves pors i els
seus temors.
L'artista, a través
d'una aposta
abstracta de
qualitats matèriques
i delicats traços,
dibuixa la seva
orografia personal
on simbolitza el pas
de la vida, el pas
del temps. Elements
no tangibles que ens
mostren el
transcendental d'una
manera sensual i,
alhora, dramàtica,
en els quals el
diàleg íntim i
personal segueix el
camí dels
sentiments, del cos
i de l'ànima. Codina
repassa la pell,
sense pausa, i ens
ofereix una obra on
la memòria s'uneix
al mateix temps que
va deixant la seva
petjada.”
“…La pell entesa com el territori gens neutre de les vivències humanes, roturada pels signes del temps. Davant d’aquest dilema situaria l’última pintura de Codina tremendament dramàtica en la seva aparent sobrietat, contaminada d’un cansament ancestral, d’una vulnerabilitat atàvica que la transforma en una experiència estètica fascinant, encara que només sigui perquè transcriu literalment l’estat d’ansietat que augura la sorpresa d’una vivència sensible depuradora i essencial a l’ensems. Una nova visió de la realitat plàstica en qualitat d’expectativa apassionant, definitiva.”
"Una objectivitat minimalista – l’esgarrapada lleu, quasi un tatuatge sobre la pell de l’art que evoca/invoca la candent disjuntiva nominalista: cos o ànima, en el cec combat a la recerca d’un sentit que mostri l’inútil desassossec que acompanya l’esdevenir humà. Tornar a la brusca radicalitat de l’objecte d’art, no poca cosa –l’art és el que representa-, però en qualitat així mateix d’una representació revolucionària que afirma la seva condició de cosa, la profunda objectualitat de l’obra d’art contemporània. La resta queda sotmesa “al judici de l’espectador”.
“…La pell entesa com el territori gens neutre de les vivències humanes, roturada pels signes del temps. Davant d’aquest dilema situaria l’última pintura de Codina tremendament dramàtica en la seva aparent sobrietat, contaminada d’un cansament ancestral, d’una vulnerabilitat atàvica que la transforma en una experiència estètica fascinant, encara que només sigui perquè transcriu literalment l’estat d’ansietat que augura la sorpresa d’una vivència sensible depuradora i essencial a l’ensems. Una nova visió de la realitat plàstica en qualitat d’expectativa apassionant, definitiva.”
"Una objectivitat minimalista – l’esgarrapada lleu, quasi un tatuatge sobre la pell de l’art que evoca/invoca la candent disjuntiva nominalista: cos o ànima, en el cec combat a la recerca d’un sentit que mostri l’inútil desassossec que acompanya l’esdevenir humà. Tornar a la brusca radicalitat de l’objecte d’art, no poca cosa –l’art és el que representa-, però en qualitat així mateix d’una representació revolucionària que afirma la seva condició de cosa, la profunda objectualitat de l’obra d’art contemporània. La resta queda sotmesa “al judici de l’espectador”.
J. F. Yvars del llibre “Tiempo en blanco. Josep M. Codina. Pintura”
L'exposició es podrà visitar fins el 2 d'abril de 2017
Horari: De dimarts a divendres de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h
Dissabtes d'11 h a 14 h i de 17 h a 20 h
Diumenges i festius d'11 h a 14 h
- Edició periodista Jussara Maria Pires de Moura
- Imatges cortesia d'assessoria de premsa
Comentarios