Exposició Càntirs i pintures de Clemente Ochoa. Inauguració 28-10 a les 19 h.

 
Catedràtic, escultor i pintor, Manuel Clemente Ochoa neix el 1937 a Cascante i es forma en un eix de ciutats que uneix Pamplona amb Saragossa i Barcelona. Diferents museus exhibeixen permanentment la seva producció; tanmateix, espais públics de diverses ciutats europees i de l'orient mitjà acullen la seva obra monumental.

Clemente Ochoa presenta tres etapes que determinen la seva obra fins al moment: una primera de realisme acadèmic en què predomina la pintura; una segona, en la qual en les formes piramidals de la seva escultura apareixen torsos troncals rematats en petits i delicats caps lírics; i una tercera, on el geometrisme i l'abstracció sotmeten a les figures a una estilització de ritmes i formacions dinàmiques, plenes de gest i vida.
 
 
La producció de ceràmica d’en Clemente Ochoa ha passat pràcticament desapercebuda o oblidada per anys. Aquells que han abordat l’estudi de la producció de l’artista navarrès, professor universitari a Barcelona durant dècades, l’han recordat sovint només com a pintor, escultor i, si de cas, gravador. Els estudis que han volgut treure’n l’entrellat de la seva multiplicitat expressiva han determinat,  a més, que la seva primera etapa creativa, lligada encara a l’academicisme, ha correspost a l’ocupació pictòrica; sent-ne l’escultura, en la resta de períodes, la disciplina que prenia el protagonisme. D’aquesta manera, s’ha descuidat que la personalitat de Clemente Ochoa ha pogut fer constants incursions en totes les arts plàstiques que ha sovintejat, amb independència d’un encotillament cronològic. Bé és cert que no en falten de raons per a fer la classificació convencional a la que ens han acostumat els crítics. Cal entendre que fan la seva lectura en funció de les mostres públiques del quefer del mestre en cada moment. Unes vegades les exposicions han estat protagonitzades pels llenços, d’altres pels metalls… però també hi ha hagut la ceràmica a les sales que han acollit el llegat creatiu de Clemente Ochoa.
La ceràmica, sigui com sigui, sembla que hagi estat una mena de germana pobra. Ara bé, el Museu del Càntir, d’Argentona, permet fer justícia a la originalitat creativa que l’autor va prodigar amb el fang. Després de quaranta anys de celebrada la seva primera exposició individual a Catalunya, ens és permès de retrobar uns personalíssims càntirs que en aquella època feien la seva primera aparició en públic, per exemple a la galeria d’art de La Pedrera. Són fruit de la tasca duta a terme durant els anys setanta, als estius amb argiles canàries i la resta de l’any amb altres de catalanes. A poc a poc s’aconseguí una col·lecció de retrats grotescos –càntirs policroms tots ells–  que sovint l’autor relacionava amb la gestualitat dels cantaires que sobreactuen. En el retrobament que avui s’ofereix són acompanyats de la pintura expressionista de l’autor.

L'exposició es podrà visitar fins el 27 de novembre

Horari:

De dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h
Diumenges i festius d'11 a 14 h
 
Edició periodista Jussara Maria Pires de Moura
Imatges cortesia d'assessoria de premsa

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gira y prórroga en Madrid de PESADILLA EN LA COMEDIA

CHORUS LINE producido y codirigido por Antonio Banderas llega al Teatre Tívoli el 21 de febrero