Una
exposició
produïda per la
Xarxa de Museus
de Farmàcia i el
Museu Arxiu
Tomàs Balvey de
Cardedeu i amb
la col·laboració
de la Xarxa de
Museus locals de
la Diputació de
Barcelona,
explicant el
paper dels
farmacèutics
titulars i dels
laboratoris,
responsables del
control de la
potabilitat de
l'aigua al llarg
de la història.
Els
farmacèutics,
antigament dits
apotecaris, són els
professionals de la
salut que exerceixen
la farmàcia i són
uns grans
coneixedors del
medicament i de les
seves propietats
químiques i
biològiques, així
com dels efectes que
pot tenir en el cos
humà on actua.
Normalment, associem els farmacèutics a propietaris o treballadors d’una farmàcia on es dispensen medicaments, però també els podem trobar treballant en el camp de la recerca biomèdica, en la indústria cosmètica, en hospitals i en anàlisis clíniques i d'aigües, entre d’altres
Normalment, associem els farmacèutics a propietaris o treballadors d’una farmàcia on es dispensen medicaments, però també els podem trobar treballant en el camp de la recerca biomèdica, en la indústria cosmètica, en hospitals i en anàlisis clíniques i d'aigües, entre d’altres
Una de les tasques
dels farmacèutics,
tant abans com ara,
és la preparació de
medicaments a partir
de les fórmules
magistrals que es
preparen a la
mateixa farmàcia o
als laboratoris
farmacèutics i on l'aigua
és un dels
ingredients
principals.
La majoria de medicaments, tant d’origen natural com els obtinguts per mitjà d’operacions químiques més o menys sofisticades, tenen en comú que són solubles en aigua. És per això que les medicines més antigues i simples són les infusions, els decuits i els destil·lats, en que la base és l’aigua calenta i només cal procedir a separar-ne la fracció no dissolta mitjançant el seu filtrat.
A la farmàcia, és el principi actiu més important, sobretot pels que són solubles, però per al seu ús, cal abans fer-ne un tractament que comença amb la presa de mostres per continuar amb l'anàlisi i el tractament de l'aigua.
És prou conegut que l'aigua pot actuar com a vehicle en la difusió d'epidèmies, sobretot en les que predominen els trastorns gastrointestinals. Però si l'aigua pot ser font de malalties també se la pot considerar com una font de salut i els càntirs són uns bons aliats de la higiene de l'aigua. Una de les propietats dels càntirs es permetre que diverses persones beguin del mateix atuell sense que es puguin contagiar entre elles, ja que es beu a galet, a una certa distància entre l'objecte i la boca. Així mateix, el fet de ser un atuell tancat, que funciona per brocs, fa molt difícil que hi entrin brutícies o insectes. A més, els càntirs conserven l'aigua fresca, a una temperatura acceptable per al cos, que no provoca mals a la gola com passa amb l'aigua més freda de la nevera.
L'exposició compta amb la col·laboració de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i objectes de les col·leccions de la Fundació Concòrdia Farmacèutica, del Museu de la Farmàcia Catalana, del Museu del Càntir d'Argentona, de Thermàlia- Museu de Caldes de Montbui i d'Acciona -Aigües del Prat de Llobregat.
L'exposició es podrà visitar fins el 23 d'octubre
Horari:
De dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h
Diumenges i festius d'11 a 14 h
La majoria de medicaments, tant d’origen natural com els obtinguts per mitjà d’operacions químiques més o menys sofisticades, tenen en comú que són solubles en aigua. És per això que les medicines més antigues i simples són les infusions, els decuits i els destil·lats, en que la base és l’aigua calenta i només cal procedir a separar-ne la fracció no dissolta mitjançant el seu filtrat.
A la farmàcia, és el principi actiu més important, sobretot pels que són solubles, però per al seu ús, cal abans fer-ne un tractament que comença amb la presa de mostres per continuar amb l'anàlisi i el tractament de l'aigua.
És prou conegut que l'aigua pot actuar com a vehicle en la difusió d'epidèmies, sobretot en les que predominen els trastorns gastrointestinals. Però si l'aigua pot ser font de malalties també se la pot considerar com una font de salut i els càntirs són uns bons aliats de la higiene de l'aigua. Una de les propietats dels càntirs es permetre que diverses persones beguin del mateix atuell sense que es puguin contagiar entre elles, ja que es beu a galet, a una certa distància entre l'objecte i la boca. Així mateix, el fet de ser un atuell tancat, que funciona per brocs, fa molt difícil que hi entrin brutícies o insectes. A més, els càntirs conserven l'aigua fresca, a una temperatura acceptable per al cos, que no provoca mals a la gola com passa amb l'aigua més freda de la nevera.
L'exposició compta amb la col·laboració de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i objectes de les col·leccions de la Fundació Concòrdia Farmacèutica, del Museu de la Farmàcia Catalana, del Museu del Càntir d'Argentona, de Thermàlia- Museu de Caldes de Montbui i d'Acciona -Aigües del Prat de Llobregat.
L'exposició es podrà visitar fins el 23 d'octubre
Horari:
De dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h
Diumenges i festius d'11 a 14 h
Edició periodista Jussara Maria Pires de Moura
Imatges cortesia d'assessoria de premsa
Comentarios