Òscar Pardo ironitza sobre una Catalunya futurista en el recull de relats UNA APOCALIPSI I UNA TRUITA DE PATATES

Us informem que ja està disponible l’obra UNA APOCALIPSI I UNA TRUITA DE PATATES de l’escriptor gironellenc Òscar Pardo, un recull de vuit relats independents entre ells, però que comparteixen una visió futurista del cosmos, situant a Catalunya en l’epicentre apocalíptic i emprant l’humor com a vehicle conductor de les històries.

Editat en català i castellà per Célebre Editorial, la majoria d’històries d’UNA APOCALIPSI I UNA TRUITA DE PATATES (#UAUTP) estan localitzades en territori català i pretenen reflectir com algunes de les innovacions tecnològiques poden arribar a esdevenir un perill transversal per a tota la humanitat.

L’obra comparteix dos eixos principals: per un banda, els textos juguen amb el determinisme i el balanceig del destí que cada persona pot experimentar, ja sigui des d’un fet catastròfic i planetari (com una apocalipsi) o per un element aparentment insignificant (com una truita de patates). D’altra banda, destaca una preeminent nota humorística, on la ironia àcida i l'humor negre irreverent imperen en la majoria de paràgrafs.

La prosa d’#UAUTP és ràpida i directa, les descripcions flueixen amb lleugeresa i el vocabulari pivota des dels arcaismes en desús, passa per neologismes d'actualitat i arriba a la utilització de mots inventats per l'autor. L'obra compta amb la portada i les il·lustracions de l'artista gràfica catalana i resident al País Basc, Aida Bloom.

Òscar Pardo, autodefinit com a “posthumanista”, imprimeix alguns dels seus interessos i passions a l’obra. Així, sorgeixen constants referències musicals, culinàries i alguns elements de metaficció que pretenen jugar amb el lector i amb la seva percepció de la realitat. 

Els referents de l'autor són múltiples i eclèctics. Ell mateix es declara seguidor de les tesis de Nietzsche i de les novel·les d'Agatha Christie, i alguns passatges de l’obra recorden a la brutícia de Bukowski, a l'acidesa de Douglas Adams, o a la radicalitat de Palahniuk. En molts fragments de la prosa de Pardo també s'hi entreveuen referències audiovisuals i cinematogràfiques d'estètica satírica i Pulp. En el terreny català, l'autor es declara gran seguidor de qui ell anomena el big three de la ironia del país: Trabal, Calders i Monzó.

• Imatges cortesia d'assessoria de premsa