Isabel Vinardell & Isabelle Laudenbach, Judit Neddermann i Paul Fuster: tres noves incorporacions al 18è Festival Mil·lenni

Isabel Vinardell & Isabelle Laudenbach arriben a la Sala El Molino el pròxim 19 d'abril a les 21h on presentaran el seu disc debut: ‘A soles’. Aquest duet mostra un mig camí entre la cançó melòdica, la cobla i el flamenc d'una manera molt personal, amb un disc completament creat  per elles mateixes. Volen mostrar dualismes molt interessants, de relació contrastada entre les pròpies fragilitats i fortaleses. Juntes, amb dues sensibilitats, creen un projecte sorgit de l'alliberació de la seva creativitat.

De vegades en la música succeeix, així, sense més. I t’embolica aquesta estranya sensació de recer i exposició permanent.  Alguna cosa que cristal·litza en un camí empedrat per processos. Alguna cosa que dóna veu pròpia i calla al mateix temps. En alguna cosa així caminen. Sense pressa però sense pausa. I fer música, on sigui. Isabel Vinardell & Isabelle Laudenbach presenten el seu primer disc conjunt ”A solas“. Com a caragols amb la seva casa a coll, es porten el necessari per gravar cada cançó en un lloc diferent. Una cova. Una fàbrica abandonada. Un bosc. Aquesta vegada han decidit fer elles mateixes tot el que comporta un disc; els enregistraments, la producció, el disseny del disc… d’aquesta forma presenten les seves cançons. Una oda al personal, per sobre de tot.

Les noves incorporacions continuen amb l'actuació de Judit Neddermann & El Quartet Brossa el 4 de maig a les 21h al Casino l'Aliança de Poblenou. Amb només 23 anys, la cantautora de Vilassar de Mar, ha aconseguit enlluernar el panorama musical català amb el seu estil tan personal. Ens presenta "Amors d'estiu" juntament amb el Quartet Brossa, una proposta musical que posa en dubte les fronteres entre músiques i estètiques. El repertori inclou una selecció de peces de Viatge d'hivern de Schubert i grans cançons de pop-rock dels darrers 50 anys que tracten el tema de l'amor.

En aquest nou format de concert el desamor gèlid rebut per un amant desesperat que expliquen les peces de Schubert contrasta amb versions de cançons pop-rock que parlen i celebren l'amor en una visió més festiva i còmplice dels sentiments.

Com dues cares d'una mateixa moneda, les cançons de desamor de fa 200 anys conviuran en meravellosa convivència amb les cançons d'amor de creació més recent posant en dubte les fronteres entre músiques i estètiques.

Aquest contrast tant temàtic com estilístic posarà en relleu la valuosa veu de l'ara ja molt reconeguda cantant maresmenca Judit Neddermann i potenciarà la contrastada solidesa i versatilitat dels integrants del Quartet Brossa. I potser, també confirmarem que no sempre els "Amors d'estiu" acaben en desamor quan la calor afluixa, sinó que també, com la bona música, poden transcendir en el temps, independentment de l'època en què fou concebuda.

L'última proposta del nou cartell ens arriba el 17 de maig a les 21h a la Sala El Molino de la mà de Paul Fuster, un cantautor nord-americà amb arrels catalanes que té un peu a Nova York i l'altre a Cardona.

Després de 4 anys de silenci ens presenta el seu nou treball "Go between", on revela el seu costat més càlid i salvatge. Podem veure un plantejament amb influències de Bob Dylan i Neil Young, apostant per una música sense filtres ni artificis, pura i provinent de la intuïció.

Go/Between és un disc càlid, que no busca impressionar sinó acollir, mostrar una fotografia vital diferent de "Repte", "36 Weeks" o "Happy Nothing". La fotografia d'un home que ho ha deixat tot, ha tornat a començar, anant o estant, solament o inseparable, sempre a fons i a tot volum. Les cançons retraten aquest estat i ho fan amb una profunditat poètica tan senzilla que esdevé rotunda i inapel·lable.

El motor d'aquesta visió és el que Fuster, expert a crear neologismes, crida el "Big OK": una sort de reconciliació amb la vida per part dels qui ja coneixen la seva crueltat i contrasentit i la contemplen amb la certesa que, passi el que passi, és millor "morir amb un somriure en la cara".

Si has conegut a Paul Fuster, saps que sempre va per lliure. I estilísticament no podia ser d'una altra forma. De vegades seguint el deixant de Elliott Smith, de vegades amb una picada d'ullet als Latin Playboys, de vegades lent i poderós com Low o Retributon Gospel Choir, però sempre personal i autèntic, sempre creïble. Aprofitem la tornada de l'exclamació i gaudim de Go/Between, perquè mai se sap on, com ni quan ens tornarem a trobar amb Paul Fuster.

• Edició periodista Jussara Maria Pires de Moura
• Imatges cortesia d'assessoria de premsa