Inauguració divendres 13 de gener a les 19 h
L’obra artística i en especial la seva meticulosa i renovada tècnica de la grisalla, que tant singularitza els seus esmalts, van ser objecte d’un aprofundit estudi en una tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, el 1996. D’aquesta dita “nova grisalla” s’han pogut veure excel·lents exemples en les darreres exposicions individuals com les de Barcelona el 2006 i la mes recent de Limoges, França, a l’estiu del 2016. Una tècnica sempre present especialment utilitzada en les figures femenines i rostres, centre de la seva obra en diferents contextos. En tota la seva creació artística un sentiment intern aflora entre bells motius decoratius i colors rotunds. En la mateixa línia de les darreres presentacions hi trobarem tècniques mixtes, on el concepte domina la forma i la força interior i la capacitat fèrtil i creativa, en tots els sentits, de l’element femení és sempre un centre d’atenció. Una deriva vers colors més impactant, llampants i contundents s’albira en les peces mes recents.
Completen el conjunt de plafons murals, una petita sèrie d’objectes escultòrics de temes varis en collage d’esmalt i fusta, destacant per la seva bellesa, que són la representació formal de l’impalpable, de l’instant màgic de connexió entre naturalesa humana i allò invisible que denominem: art.
L'exposició es podrà visitar fins el 19 de febrer de 2017
Edició periodista Jussara Maria Pires de Moura
Imatges cortesia d'assessoria de premsa
L’obra
en esmalt d’Andreu
Vilasís,
reconeguda arreu
del món com la
d’un dels millors
artífexs actuals
d’aquesta tècnica
mil·lenària,
incombustible i
impulsada per ell
mateix
internacionalment es
presenta, encetant
el 2017, en el
marc del Museu del
Càntir
d’Argentona.
L’obra artística i en especial la seva meticulosa i renovada tècnica de la grisalla, que tant singularitza els seus esmalts, van ser objecte d’un aprofundit estudi en una tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, el 1996. D’aquesta dita “nova grisalla” s’han pogut veure excel·lents exemples en les darreres exposicions individuals com les de Barcelona el 2006 i la mes recent de Limoges, França, a l’estiu del 2016. Una tècnica sempre present especialment utilitzada en les figures femenines i rostres, centre de la seva obra en diferents contextos. En tota la seva creació artística un sentiment intern aflora entre bells motius decoratius i colors rotunds. En la mateixa línia de les darreres presentacions hi trobarem tècniques mixtes, on el concepte domina la forma i la força interior i la capacitat fèrtil i creativa, en tots els sentits, de l’element femení és sempre un centre d’atenció. Una deriva vers colors més impactant, llampants i contundents s’albira en les peces mes recents.
Completen el conjunt de plafons murals, una petita sèrie d’objectes escultòrics de temes varis en collage d’esmalt i fusta, destacant per la seva bellesa, que són la representació formal de l’impalpable, de l’instant màgic de connexió entre naturalesa humana i allò invisible que denominem: art.
Núria
L. Ribalta
Doctora en Belles Arts i crític Internacional d’ Art
Doctora en Belles Arts i crític Internacional d’ Art
L'exposició es podrà visitar fins el 19 de febrer de 2017
Edició periodista Jussara Maria Pires de Moura
Imatges cortesia d'assessoria de premsa
Comentarios