Acte
inaugural divendres 28 d'octubre a les 19 h.
Catedràtic,
escultor i pintor,
Manuel Clemente
Ochoa neix el 1937
a Cascante i es
forma en un eix de
ciutats que uneix
Pamplona amb
Saragossa i
Barcelona.
Diferents museus
exhibeixen
permanentment la
seva producció;
tanmateix, espais
públics de
diverses ciutats
europees i de
l'orient mitjà
acullen la seva
obra monumental.
Clemente Ochoa presenta tres etapes que determinen la seva obra fins al moment: una primera de realisme acadèmic en què predomina la pintura; una segona, en la qual en les formes piramidals de la seva escultura apareixen torsos troncals rematats en petits i delicats caps lírics; i una tercera, on el geometrisme i l'abstracció sotmeten a les figures a una estilització de ritmes i formacions dinàmiques, plenes de gest i vida.
La
producció de
ceràmica d’en
Clemente Ochoa ha
passat pràcticament
desapercebuda o
oblidada per anys.
Aquells que han
abordat l’estudi de
la producció de
l’artista navarrès,
professor
universitari a
Barcelona durant
dècades, l’han
recordat sovint
només com a pintor,
escultor i, si de
cas, gravador. Els
estudis que han
volgut treure’n
l’entrellat de la
seva multiplicitat
expressiva han
determinat, a més,
que la seva primera
etapa creativa,
lligada encara a
l’academicisme, ha
correspost a
l’ocupació
pictòrica; sent-ne
l’escultura, en la
resta de períodes,
la disciplina que
prenia el
protagonisme.
D’aquesta manera,
s’ha descuidat que
la personalitat de
Clemente Ochoa ha
pogut fer constants
incursions en totes
les arts plàstiques
que ha sovintejat,
amb independència
d’un encotillament
cronològic. Bé és
cert que no en
falten de raons per
a fer la
classificació
convencional a la
que ens han
acostumat els
crítics. Cal
entendre que fan la
seva lectura en
funció de les
mostres públiques
del quefer del
mestre en cada
moment. Unes vegades
les exposicions han
estat
protagonitzades pels
llenços, d’altres
pels metalls… però
també hi ha hagut la
ceràmica a les sales
que han acollit el
llegat creatiu de
Clemente Ochoa.
La ceràmica, sigui com sigui, sembla que hagi estat una mena de germana pobra. Ara bé, el Museu del Càntir d’Argentona, permet fer justícia a la originalitat creativa que l’autor va prodigar amb el fang. Després de quaranta anys de la celebració de la seva primera exposició individual a Catalunya, ens és permès de retrobar uns personalíssims càntirs que en aquella època feien la seva primera aparició en públic, per exemple a la galeria d’art de La Pedrera. Són fruit de la tasca duta a terme durant els anys setanta, als estius amb argiles canàries i la resta de l’any amb altres de catalanes. A poc a poc s’aconseguí una col·lecció de retrats grotescos –càntirs policroms tots ells– que sovint l’autor relacionava amb la gestualitat dels cantaires que sobreactuen. En el retrobament que avui s’ofereix són acompanyats de la pintura expressionista de l’autor.
L'exposició es podrà visitar fins el 27 de novembre
Horari:
De dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h
Diumenges i festius d'11 a 14 h
La ceràmica, sigui com sigui, sembla que hagi estat una mena de germana pobra. Ara bé, el Museu del Càntir d’Argentona, permet fer justícia a la originalitat creativa que l’autor va prodigar amb el fang. Després de quaranta anys de la celebració de la seva primera exposició individual a Catalunya, ens és permès de retrobar uns personalíssims càntirs que en aquella època feien la seva primera aparició en públic, per exemple a la galeria d’art de La Pedrera. Són fruit de la tasca duta a terme durant els anys setanta, als estius amb argiles canàries i la resta de l’any amb altres de catalanes. A poc a poc s’aconseguí una col·lecció de retrats grotescos –càntirs policroms tots ells– que sovint l’autor relacionava amb la gestualitat dels cantaires que sobreactuen. En el retrobament que avui s’ofereix són acompanyats de la pintura expressionista de l’autor.
L'exposició es podrà visitar fins el 27 de novembre
Horari:
De dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h
Diumenges i festius d'11 a 14 h
Edició periodista Jussara Maria Pires de Moura
Text i imatges cortesia d'assessoria de premsa
Comentarios