L'obra pictòrica d'Octavi Comerón expressa
la seva manera
de pensar i
sentir
"En art tot és
biografia ja que
tota obra artística
és l'exteriorització
d'una inquietud
íntima de l'autor,
de la seva manera de
sentir i de pensar,
en un moment
determinat de la
seva vida; de
l'encuny d'una
moneda en la què
s'hi fonen tots els
pòsits d'esperances
i neguits, de
reflexions i
deliris, de
l'artista. Una mena
de radiografia que,
a la vegada que ens
mostra com l'artista
veu i entén - o no -
el món que
l'envolta, també ens
permet escrutar i
entendre - o no - el
seu món interior.
I si això és
així, què no serà
una exposició
individual, amb
obres de diferents
etapes i estats
d'ànim, sinó la
manifestació del
camí ple de meandres
de la trajectòria
vital-creativa de
l'artista?
L'exposició que
es presenta d'Octavi
Comerón al Museu del
Càntir n'és un
exemple. Octavi
Comerón és - era -
un artista integral,
de tarannà modest i
plurals inquietuds,
intuïtiu i analític
alhora, exigent amb
si mateix i sabedor
de sabers que no
havia après. Va
entrar a la facultat
de Belles Arts de la
Universitat de
Barcelona amb el
bagatge d'un ingenu
academicisme però
també el prometedor
desassossec del
novell, com revela
la primerenca
pintura sobre fusta,
de dimensions 183 x
183 cm.
Posteriorment, entre
el misteri i la
lògica, tempteja
nous camins i atret
per conceptes que li
són pròxims,
s'endinsa per
diferents horitzons
de l'art abstracte
i, a la vegada, en
l'atracció de les
imatges de les
"coses simples",
quotidianes...I,
paral·lelament,
portat pel seu
interès per tots els
vessants de
l'activitat humana,
analitza i especula
sobre l'essència de
l'art en l'àmbit
social i concreta el
seu estudi en dos
singularíssims
textos: la seva tesi
doctoral titulada "La
fàbrica
transparent"
i "El contracte
comú". En el
primer, obra de
llarg abast social i
polític, analitza
les relacions entre
l'espai de l'art, la
noció de treball i
les seves
implicacions econòmiques; en el
segon planteja una
nova economia de
l'art fundada en el
dret del treball
sobre els de
propietat, generador
de plus-vàlues. I no
tarda en que aquesta
preocupació
humanista insereixi
en la seva obra
pictòrica i aparegui
la figura de
"l'obrer" com a eix
central de les seves
obres. N'és
paradigma eloqüent
la sòbria imatge, ja
de la darrera etapa,
d'un obrer que rep,
quasi d'esquena,
pacientment,
cansadament, una
ordre d'algú que ni
tan sols es veu en
el quadre. Un resum
del sentit - o manca
de sentit - de la
vida de l'obrer
anònim.
Octavi Comerón,
un artista generós i
compromès que, a la
vegada que es
perfeccionava en el
secret de l'ofici no
volia que el seu
fruit en cap cas fos
inútil”. LL.J.C.
L'exposició es podrà visitar fins al 10 d'abril
del 2016
Imatges i text cortesia de assessoria de prensa.
Comentarios